El beso más difícil no es el primero, sinó el último. (Paul Géraldy)
Em desperto molt d’hora. Vaig deixar el porticó obert i des del llit estant veig els arbres. M’aixeco, dutxa, ordinador, i me’n vaig. Els gats em miren quan passo adormit. He de treballar tot el dia. A primera hora sorpresa, el telèfon em dona pistes de tu.
Passen els dies....
Havíem quedat per sopar. Just arribar a casa, dutxa, salutacions i festes amb la gossa. Arribes i em dius que tens gana. Anaves tard. Em renyes, em provoques. S'ha fet fosc. Fa molta calor. La casa pren l'olor del teu aftersun, de tu, de l'estiu, de les vacances que encara no gaudeixes.
- Perquè sempre escoltes el mateix CD?.
- Perquè m'agrada.
Pugem a dalt. Fa molta calor i les finestres i les portes del jardí estan obertes. Tot i això engego l’aire condicionat. Passem les hores parlant de tu, de mi, de tots dos, del passat, del no futur. Discrepo, exigeixo, rius per dins. La televisió sense volum ofereix imatges d’animals flirtejant. Em parles d'autoestima. Em dius que no et refies de mi. Dels enganys d'abans, dels d'ara.
Si haguéssim estat 5 anys sense veure’ns ara seria possible. Ho dius tu. Ho reafirmo jo. Ens han gastat els altres. M’expliques que necessites aire nou, respirar. Ets incapaç de dir-me que sents.. només em retreus errors. Ja no et vull convèncer de res, només volia somiar. Pensar que encara hi érem a temps. Et noto més propera que moltes de les últimes vegades. Quan parles de tu em toques la cama.
Em demanes per anar a passejar. Baixem pel carrer del call, pel del mig i mirem el poble des de lluny.
T’acompanyo al cotxe. Parlem a peu dret. Vols treure ferro al que hem parlat. Jo ja no.
posted by Oneguin at 07:20 0 comments
dilluns, juny 27, 2005
Mail (des)conegut
L’altre dia vaig somiar en tu, va ser molt estrany... Els somnis son tant reals... Jo tornava d’algun lloc, m’imagino que d’aquí, i tu estaves a l’aeroport, no m’esperaves a mi, però eres allà (els somnis sempre son retalls de records guardats als calaixos de la memòria, probablement de quan tornava de Viena...). Tu em vas fer un petó... i vaig sentir el petó com si fos real, em vaig posar tant nerviosa que em vaig despertar!!!! QUINES BROMES ELS SOMNIS!!!
Molt enfeinat com sempre, tot plegat per??? Satisfacció personal?. Al final, penso que hi ha gent que ho necessita això de treballar molt. Jo personalment no soc tant afortunada... puc treballar el mínim i intentar viure amb el mínim, em dona més felicitat!!!
Be maco, et deixo, explica coses ben aviat, eh. Petons petons... Ens veiem al juny a l’aeroport, no?
L’altre dia vaig somiar en tu, va ser molt estrany... Els somnis son tant reals... Jo tornava d’algun lloc, m’imagino que d’aquí, i tu estaves a l’aeroport, no m’esperaves a mi, però eres allà (els somnis sempre son retalls de records guardats als calaixos de la memòria, probablement de quan tornava de Viena...). Tu em vas fer un petó... i vaig sentir el petó com si fos real, em vaig posar tant nerviosa que em vaig despertar!!!! QUINES BROMES ELS SOMNIS!!!
Molt enfeinat com sempre, tot plegat per??? Satisfacció personal?. Al final, penso que hi ha gent que ho necessita això de treballar molt. Jo personalment no soc tant afortunada... puc treballar el mínim i intentar viure amb el mínim, em dona més felicitat!!!
Be maco, et deixo, explica coses ben aviat, eh. Petons petons... Ens veiem al juny a l’aeroport, no?
L'altre dia llegia en un blog "Una seguretat que mai havia tingut fins ara, moltes ganes d’estimar, i cap por a ser estimada".
No recordo l’última vegada que havia estat tan nerviós. Vas pujar al cotxe i no vas saber si fer-me dos petons o no. Te’ls vaig fer jo. Em deies que si, però que ara no, que si... i jo em veia reflectit als teus ulls. I hores després et vaig deixar al teu cotxe. Tu ja feies tard. Mentre em feies adéu amb la mà em deia que encara no et trobava a faltar. Mitja hora després vas trucar-me al mòbil amb veu trencada dient-me que si però que ara no. I jo et deia que just a sobre meu veia a passar un avió. I et preguntava - on deuen anar? I tu, ja rient em deies –Si us plau demana’ls-ho.
Avui, darrer dia de primavera és el primer dia després de tot.
